La Casa Museu

Un recorregut per Can Trincheria (I)
El saló familiar
El saló familiar
El saló familiar
El saló familiar
El saló familiar
El saló vermell
Saló isabelí
Saló del piano
L’alcolva del general
L’alcova del general

L’antiga part noble de Can Trincheria està formada per quatre salons i dues cambres amb les seves corresponents alcoves.

El Saló Familiar
El Saló Familiar era, juntament amb el Saló Vermell, l’espai de trobada de la família, i on tenien lloc festes, tertúlies, reunions i concerts celebrats amb motiu de visites importants. A la part superior de les portes hi trobem els escuts d’armes de la família, mentre que les parets representen, a la banda inferior, paisatges mitològics.

El Piano Vertical, d’estil isabelí, fet de fusta tropical i amb candeleres a cada banda, ben segur que va animar les vetllades de Can Trincheria. En aquest espai destaquen, molt especialment, els nombrosos retrats que testimonien la història de la nissaga Trincheria: Josep de Trincheria, Blai de Trincheria, Joaquim de Trincheria Campaneria, Antoni de Trincheria Bassols o Antoni de Trincheria Castanys, però també les dones de la família, com Tura de Bolós, Elvira Casabó Castanys, Mercè Campaneria o Isabel Polo de Trincheria entre d’altres, de la mà d’autors com Josep Berga i Boix, Melcior Domenge, Rafael Llimona o Àngel Vila.

El Saló Vermell
Actualment utilitzat com a sala d’actes, el Saló Vermell gaudeix d’unes balconades que donen directament al carrer de Sant Rafael i a l’església de Sant Esteve. A les parets hi podem veure cornucòpies, petits i luxosos miralls utilitzats per reflectir la llum de les seves pròpies espelmes. Probablement, en ocasions especials, la il·luminació del Saló es complementava amb l’encesa de les làmpades de sostre.
Al Saló Vermell hi destaca especialment el Barguenyo, un moble espanyol datat al segle XVII utilitzat per guardar petits objectes de valor. Suportat per una calaixera més tardana, de principis del segle XVIII, el Barguenyo està fet de fusta de noguer i té onze calaixets desiguals pintats d’or fi amb incrustacions d’ivori.

El Saló Isabelí
De caire més privat, aquest salonet era utilitzat per trobades que requerien una certa discreció. Decora la sala un conjunt isabelí d’ebenisteria format per un sofà de tres places, dues butaques amb braços, dos reposapeus i dotze cadires, datat de mitjan segle XIX i fet de talla de fusta i seda vermella.
Al Saló Isabelí hi trobem també una curiositat pictòrica, una picada d’ullet climàtic als freds hiverns olotins: als murs hi són representades les estacions de l’any, però hi manca l’hivern. I és que els habitants de Can Trincheria no el volien veure ni en pintura!

El Saló del Piano
Aquest salonet d’estil isabelí és el més fosc de la casa, ja que no té obertures a l’exterior. A l’estiu, els dies calorosos, els Trincheria i els seus convidats sovint hi prenien el cafè, ja que és l’estança més fresca. Però, alhora, aquesta manca de llum afavoreix una percepció més tènue de l’ambient, dominada pel caràcter principalment religiós de les pintures que decoren les parets tan sols contrastat pel retrat de Joaquim de Trincheria Campaneria que, de la mà de Laureà Barrau, albira una nova època.
Es diu que ja a principis del XX aquesta estança havia caigut en desús, i que de nit se sentien les notes del misteriós pianoforte, segurament tocat per un ratolí solitari.
Al Saló del Piano hi destaca especialment el Canterano, una producció gironina de la segona meitat del segle XVIII. Aquest escriptori, de forma bombada i amb una delicada ornamentació, és de fusta de noguer i de boix i presenta diversos calaixos: tres a l’exterior i cinc a l’interior.

L’Alcova del General
A les cases principals de les localitats petites sovint es reservava una cambra per a l’acolliment d’importants visites militars i eclesiàstiques. Aquest és el cas de Can Trincheria, on trobem l’Alcova del General i l’Alcova del Bisbe, ambdues amb la típica estructura de cambra i avantcambra.
L’Alcova del General estava preparada per acollir personalitats del món militar; hi va sojornar, per exemple, el general Martínez Campos, capità general de Catalunya, després de derrotar els carlistes i ocupar Olot.
Els murs de l’Alcova del General estan decorats amb pintures sobre tela atribuïdes a Joan Carles Panyó, primer director de l’Escola de Dibuix d’Olot, i la presideix un tradicional llit d’Olot, de finals del segle XVIII, fet de talla de pi policromada i daurada amb or fi. Repartits per l’estança, hi trobem estris com un lligador amb mirall basculant per empolainar-se, un tinter de sobretaula, un orinal amb tapa, una escopidora o un braser.

L’Alcova del Bisbe
L’Alcova del Bisbe allotjava les autoritats eclesiàstiques al seu pas per la ciutat. L’avantcambra, amb grans finestrals, està decorada amb una seqüència de pintures d’escenes militars i una sorprenent mescla d’objectes, des d’una talla d’alabastre del segle XV fins a unes urnes de vidre amb motius florals fets de petxines o una roba de la primera meitat del XIX.
Destaquen les dues calaixeres bessones, datades de mitjan segle XVIII, fetes amb fusta de noguera i ornamentades amb filets d’argent, una tècnica específica i distintiva de l’ebenisteria olotina de l’època.
Unes grans motllures daurades donen pas a la cambra del bisbe, decorada amb pintures mitològiques i presidida per un llit policromat molt treballat, amb el símbol marià i motius florals daurats, i copes tipus imperi als laterals.

Fotos: Pol Vila

Ajuntament d'Olot
Diputació de Girona
Generalitat de Catalunya

En aquest lloc es fan servir cookies per oferir una experiència més personalitzada. Si continua navegant considerem que accepta el seu ús. Podeu obtenir més informació de les mateixes a la nostra Política de Cookies Més informació

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close