El museu

Una mica d’història
Treballadors de ” El Arte Cristiano”
Treballadors de ” El Arte Cristiano”
Treballadors de ” El Arte Cristiano”
Taller El Arte Cristiano
Taller Anònima Mató
Treballadors de  ” El Arte Cristiano”

Durant el segle XIX, Olot era un gran centre de producció tèxtil i comptava amb un ampli sector artesanal. Una de les especialitats d’Olot, que s’ensenyava a l’Escola Pública de Dibuix, eren les arts gràfiques indianes aplicades als teixits. Paral·lelament, amb la Restauració borbònica (1874) es recupera el catolicisme com a religió oficial de l’Estat i es produeix un període d’eclosió religiosa que es plasma, per exemple, en l’inici de la construcció del Temple de la Sagrada Família a Barcelona (1882).

És en aquest context que, l’any 1880, Olot s’inicia en una nova indústria: la producció d’imatgeria religiosa, de la qual ben aviat esdevindrà un referent mundial. Per tal d’oferir una sortida professional als alumnes de l’Escola Pública de Dibuix, Joaquim Vayreda i Josep Berga i Boix funden el taller Vayreda, Berga i Cia., el primer dedicat a la manufactura de Sants i que dos anys després passarà a anomenar-se El Arte Cristiano.

Si bé durant la primera època el taller es va centrar en l’elaboració de peces úniques segurament de fang i en la decoració d’imatges de guix comprades a França, ben aviat començaria a treballar amb una tècnica innovadora que va revolucionar la producció de sants: l’emmotllament amb pasta de cartró fusta a partir de models originals, que permetia la realització de peces molt més grans, lleugeres i resistents alhora que es reduïen els temps d’emmotllatge. Aquesta tècnica de producció pròpia, que el taller va anar millorant any rere any, juntament amb el privilegi eclesiàstic que el 1887 la va acreditar com a venerable, van fer que El Arte Cristiano es consolidés com un taller capdavanter de prestigi mundial.

Uns anys després, ja entrant al segle XX, la ciutat d’Olot va veure com es multiplicaven els tallers dedicats a la producció d’imatgeria religiosa. S’obririen fins a una quarantena de tallers, i Olot es consolidaria com a gran centre productor a escala mundial. Durant el segle XX, esdeveniments històrics com la Segona República, la Guerra Civil i la postguerra van condicionar els períodes de crisi i expansió del sector fins que, a finals dels anys 60, el Concili Vaticà II va relegar el culte de les imatges religioses en el marc de l’Església a un segon pla.

Aquest fet provocà una forta crisi en el sector que es va traduir amb el tancament de molts tallers.

Fotos: Servei d’Imatges de l’Arxiu Comarcal de la Garrotxa. Col·lecció Dou.

Ajuntament d'Olot
Diputació de Girona
Generalitat de Catalunya