Exposicions

Creences i religions. Llibertat, diversitat i conflicte
Lloc
Sala d'exposicions
Dates
Del 17 de juny al 28 de gener de 2018
Horari

De dimarts a divendres de 10 a 13 h i de 15 a 18h
Dissabtes d’11 a 14 h i de 16 a 19 h
Diumenges d’11 a 14 h
Dilluns tancat

Inauguració: dissabte 17 de juny a les 19 h

Creences i religions. Llibertat, diversitat i conflicte
Creences i religions. Llibertat, diversitat i conflicte
Creences i religions. Llibertat, diversitat i conflicte
Creences i religions. Llibertat, diversitat i conflicte
Creences i religions. Llibertat, diversitat i conflicte
Creences i religions. Llibertat, diversitat i conflicte
Creences i religions. Llibertat, diversitat i conflicte
Creences i religions. Llibertat, diversitat i conflicte

Una exposició per tractar la diversitat de creences a partir de la reflexió a l’entorn de tres àmbits de contingut: Silencis paraules i crits.

Un projecte de l’Institut Municipal de Cultura d’Olot, el Consorci d’Acció Social de la Garrotxa i la Direcció General d’Afers Religiosos de la Generalitat de Catalunya.

 

Llegeixo al diccionari Alcover-Moll que «mesquita» és un conjunt de substàncies (imagineu quines) emprades per a adobar els camps. Es diu que, a Mallorca, al diable a voltes se l’anomenava «es lutero». I ja sabeu que «ser un jueu» no és res més que ser un autèntic garrepa. La cultura popular del nostre país és ben plena d’exemples de la forma tradicional d’apropar-nos a la diversitat religiosa. Ep! Sense oblidar que els catòlics tampoc no se’n lliuren! I deixo d’usar signes d’exclamació, no sigui cas que se m’escapi un… capellà. Avui, però, el món globalitzat, i una major sensibilitat envers els drets culturals i socials, ens obliga a fer un exercici de revisió dels vells costums i hàbits. La societat 2.0 ens parla de crisi de valors, de robotització, d’immediatesa, de virtualitat. I no tenim cap altra sortida, davant d’això, que reivindicar la persona. El ser persona, amb tota la profunditat que això comporta. Des de la humilitat, reconèixer que som humans. I, perquè som humans, reivindicar la saviesa. I, ai las!, això vol dir mirar amb uns altres ulls les creences i les religions. Les creences, perquè ser humans vol dir ser creients. Creiem més del que creiem. I, les religions, perquè més enllà de les seves llums i ombres (que són moltes!), encara avui ens ensenyen a viure. I, sobretot a conviure. No és un camí fàcil, perquè el que ens cal és desaprendre, obrir-nos al dubte. Aquest mes de juny, al Museu dels Sants, inaugurarem una exposició que precisament ens portarà a això: a qüestionar-nos sobre les nostres creences i religions. Creieu-me que valdrà la pena.

Jordi Puig i Martín, comissari de l’exposició

Mitjans col·laboradors:
La Comarca d’Olot Olot TelevisióRàdio OlotNació Garrotxa

 

Àmbits

Introducció
Creure no és fàcil, però encara és més difícil admetre que creiem. Imagineu, aleshores, què representa reconèixer i valorar la creença de l’altre: del familiar, de l’amic, del veí.
En aquesta exposició volem mostrar la diversitat d’allò que anomenem «creure». Diversitat que trobem en nosaltres mateixos i en el món que ens envolta.
La diversitat de creences és una riquesa, un patrimoni cultural i immaterial de la humanitat. Creure no és ni bo ni dolent. Creure és una manera de pensar, d’obrir-nos al món. Encara que no ens ho vulguem creure.

«N’hi ha que creuen que saben, i n’hi ha que saben que creuen.»
Joan Estruch i Gibert

1. SILENCIS

Els humans som éssers creients: bona part del nostre coneixement (sobre nosaltres mateixos, sobre els altres, sobre el món) no prové de l’experiència directa, sinó de creences que podem haver creat nosaltres, o que hem rebut per part d’altres persones. Aquestes creences poden estar relacionades amb els valors, amb l’ètica, amb la ideologia…, però també amb l’esport, l’alimentació o la salut. Vivim creient.

Més enllà d’aquestes creences quotidianes, però, hi ha també un altre tipus de creença: aquella que ens ajuda a imaginar respostes a les preguntes més profundes de l’ésser humà: qui som?, què som?, quin sentit té existir? Davant del gran silenci de l’existència, els humans creiem. Fins i tot quan creiem no creure.

Supersticions
En moltes cultures és habitual conferir a certs objectes, a certes accions o a certes paraules la capacitat de proveir de bona sort les persones en el seu dia a dia: és el que coneixem com a supersticions.

Coneixement científic
La ciència moderna neix durant la Il•lustració amb l’objectiu de crear un coneixement lliure de creences a través d’una metodologia pròpia: el mètode científic. Avui encara molts es qüestionen si això és realment possible.

Pseudociència i paramedicines
Poder anticipar què passarà en el futur, a través de l’atzar o l’observació dels astres i la natura, ha estat un objectiu de la humanitat al llarg de la història. També estem envoltats de teràpies i productes destinats a millorar la nostra salut. Si no formen part de la cultura científica, aleshores són coneguts com a pseudociències o paramedicines.

“Al cap i a la fi, allò que anomenem veritat només és la hipòtesi que ens sembla millor”.
James George Frazer

 

2. PARAULES

El sentit últim de l’existència, el sentit de la vida, si és que hi és, probablement mai no el podrem conèixer, per això l’anomenem «Misteri». Durant mil·lennis, els humans hem mirat de trobar respostes al Misteri. Respostes basades en imatges, coneixements, valors propis de cada cultura. Respostes expressades en paraules. Respostes que han anat passant de generació en generació. Aquestes respostes, amb el temps, configuren el que avui coneixem com a religions.

Podem veure les religions, doncs, com un dels majors reculls de la saviesa de la humanitat, perquè finalment són saviesa: el coneixement més íntim, més profund, sobre el sentit últim de la vida.

Religions antigues
Hi ha religions que van existir fa segles, i que no han perdurat. La seva saviesa, però, ha arribat fins avui gràcies a l’arqueologia, i a la influència d’aquestes religions en religions posteriors.

Religions tradicionals
Les religions tradicionals, actives i amb una llarga història, no només mantenen un important llegat mil·lenari de saviesa, sinó que el fan viu i actual, i el projecten vers el futur.

Religions modernes
En plena modernitat, els segles XIX i XX han vist aparèixer noves religions, i res no fa pensar que al segle XXI no en puguin aparèixer de noves. Què recolliran de les actuals religions i quines novetats hi incorporaran?

 

3. CRITS

Cridem de joia i cridem de tristesa. Cridem de ràbia i cridem d’agraïment.

Cridem quan volem donar-ho tot amb les paraules. Quan no només volem tenir veu, sinó que volem ser en la veu. El crit interpel·la, el crit no es pot obviar. El crit emociona. El crit atura i esperona. El crit espanta i reforça. El crit transforma.

Les religions ens parlen sovint a cau d’orella, però també ens criden. Sobretot ens criden. Ens criden per transformar-nos, per transformar el nostre món, i el nostre món respon al crit. Tradicions populars, política, ètica, art, filosofia, llibertat religiosa, persecució religiosa. Economia i justícia social, patriarcat i feminisme, proselitisme i diàleg interreligiós, homofòbia i pederàstia, teocràcia i teofòbia, guerra i cultura de pau. Dret a l’educació, conflictes veïnals, acció social, psicologia, alimentació, màrtirs… Mort i vida.

Art
La música, les arts plàstiques o la cultura popular estan estretament lligades a la religió, i viceversa: les religions, sense l’art, difícilment serien com les coneixem avui.

Conflicte
La història ens mostra que les religions han provocat guerres, però que també les religions n’han estat víctimes. Lesreligions promouen el diàleg interreligiós i la cultura de pau. Darrere les religions hi trobem odi, però també por, compromís i esperança.

Acció social
Moltes religions entenen la tasca social com un element indestriable de la seva acció. Gràcies a això, la major part d’organitzacions religioses catalanes desenvolupen activitats en àmbits com l’atenció als infants, als drogodependents o a la gent gran, o dins la cooperació internacional.

«Fins i tot si tingués una arma a la mà i ell [el talibà que li va disparar] estigués dret davant meu, no li dispararia. Aquesta és la compassió que he après de Muhàmmad, el profeta de la misericòrdia, Jesucrist i Buda. Aquest és el llegat dels canvis que he heretat de Martin Luther King, Nelson Mandela i Muhàmmad Ali Jinnah. Aquesta és la filosofia de la no violència que he après de Gandhi, Bacha Khan i la Mare Teresa. I aquest és el perdó que he après del meu pare i de la meva mare.»
Malala Yousafzai

 

Crèdits

Direcció:
Montserrat Mallol i Soler

Comissariat:
Jordi Puig i Martín

Coordinació:
Eduard Bech i Vila i Queralt Bancells i Farràs

Suport coordinació:
Teresa Muela i Pagès

Conservació:
Xevi Roura i Pla

Disseny expositiu:
Espai Androna SL

Disseny gràfic:
Enserio SC

Producció audiovisual:
Zeba Produccions SC

Projecte educatiu:
Marta & Petra. Art per a tots costats i Núria Molina

Muntatge:
Brigada Municipal, La Caraba Produccions SL i Xevi Pujol

Assessorament lingüístic:
Servei de Català d’Olot – la Garrotxa, Consorci per a la normalització lingüística

 

AGRAÏMENTS

Guiomar Eguillor, Xantal Genovart, Nicole Martínez, Jesús Porroy, Fran Subirana, Jordi Valls, Grup de Diàleg Interreligiós d’Olot.

Activitats
Ajuntament d'Olot
Diputació de Girona
Generalitat de Catalunya