Exposicions

Introducció

Aquesta és una exposició sobre tu. Et proposem que reflexionis sobre les possibilitats i impossibilitats del gènere i la sexualitat a través de la iconografia, amb la companyia de persones que han volgut compartir vivències, reflexions i preguntes.
Aquesta és una exposició sobre nosaltres. Perquè ens construïm a partir de les paraules, de les mirades, de les imatges, de les veus dels altres.
Aquesta és una exposició sobre deixar de ser. Et proposem transitar aquest recorregut al teu ritme, sense jutjar ni jutjar-te, sense etiquetar, sense buscar respostes. Perquè el més important del recorregut és, potser, una pregunta, una intuïció, una reflexió que convidi a pensar-te, a repensar-te.

Identitats

Quina diferència hi ha entre santa Marina i sant Marí, santa Apolinària i sant Doroteu, santa Anastàsia i sant Atanasi, santa Eufrasina i sant Esmarag? Cap. Són dones que es van fer passar per homes per desenvolupar el seu camí i que sota l’empara dels dos sexes van entrar al paradís dels sants.
La figura de la dona-home es fa palesa a la iconografia en múltiples ocasions, i en són els paradigmes santa Wilgefortis i santa Liberada, èmules de Crist, dones barbudes que acaben patint el vergonyant sacrifici de la creu.
Maria Magdalena: la dona adúltera o “el deixeble estimat”? La predilecta de Crist? La deixebla que, sent dona, esdevé un dels pilars de les primeres esglésies cristianes. Magdalena assumeix, directament de Crist, una marcada sexualitat masculina: “Jo m’encarregaré de fer-la mascle, de manera que també ella es converteixi en un esperit vivent, idèntic a vosaltres els homes, ja que tota dona que es faci baró, entrarà al Regne del Cel” (Evangeli gnòstic copte de Tomàs).

Desig

Temptació, desig, passió, pecat… conceptes inherents a tots els humans i, fins al cristianisme, a tots els déus. Tothom, excepte Déu, és temptat; fins i tot Crist i tots els seus sants i santes.
Sant Sebastià serà un dels grans exemples iconogràfics sobre el qual, des del renaixement, es projectarà la temptació de la carn, la passió, el desig homoeròtic: el jove lligat i submís, penetrat simbòlicament per les fletxes. Els segles XIX i XX el convertiran en androgin; en un jove passiu mort festejat pels seus botxins; en una icona sadomasoquista de la perversitat deliberada.
Els sants també coneixen l’amor físic o platònic vers el seu mateix sexe. Els sants Sergi i Bacus, símbol de les unions del mateix sexe reconegudes per l’Església cristiana fins ben entrat el segle XII; Polyeucte i Nearc o les santes Perpètua i Felicitas són exemples de l’amor que converteix dos individus “en una sola cosa” (Gen. 2, 24)

Violències

Allò que esdevé diferent, el que va “contra natura” (Epístola als Romans 1, 26-27), el que desferma passions entre homes o entre dones, és severament castigat. A l’antic testament, amb la mort; al nou, amb la renúncia a la vida eterna.
La violència, la injúria, la persecució i el càstig com a reacció a allò no preestablert. Jesús, el reformador, el revolucionari, el que va contra l’ordre vigent, és també perseguit, insultat, vexat, i i això ha fet desenvolupar una iconografia de la violència encara plenament vigent.

Espot

Sandra i Roland

Teseu

Cristina i Empar

Jordi i Vicent

Koko