Exposicions

Donem la benvinguda al llop!
Lloc
Sala d'exposicions
Dates
Del 28 de gener al 18 de juny de 2017
Horari

De dimarts a dissabte de 10 a 14 h i de 15 a 18h
Diumenges i festius de 10 a 14 h
Dilluns tancat

Inauguració: dissabte 28 de gener a les 12 h

Donem la benvinguda al llop!
Donem la benvinguda al llop!
Donem la benvinguda al llop!
Donem la benvinguda al llop!

El llop ha retornat a Catalunya després d’un segle llarg d’absència.

L’any 2004, després d’un segle llarg d’absència, arribava oficialment a Catalunya el llop. Des d’aleshores, s’han identificat una dotzena de llops mascles al Pirineu oriental, del Canigó a la serra del Cadí.

El llop havia conviscut i competit amb la presència i l’activitat humana des de la prehistòria i, en el cas de Catalunya, fins ben entrat el segle XX, quan fou exterminat. El llop, doncs, a més de ser un animal biològic, és també una construcció cultural humana.

L’incipient retorn del llop a Catalunya obre les portes a reprendre una tradició cultural mil·lenària, òbviament adaptada a les circumstàncies actuals. Però també, en aquesta nova era que defineix una mena de supremacia humana batejada com a antropocè, podem optar per tancar les portes al llop i a tota la naturalesa salvatge que representa. En tot cas, és una gran oportunitat, a més d’un enorme goig, poder decidir si li donem la benviguda.

Àmbits

Introducció

EL FONS ETNOGRÀFIC DE JOSEP MARIA MASSIP

A partir dels anys 1970, el naturalista Josep Maria Massip i Gibert (Banyoles, 1948) va anar recollint informació oral i escrita sobre el llop, que culminaria l’any 2011 amb la publicació del seu llibre de referència El llop i els humans. Passat i present a Catalunya , al qual han seguit d’altres obres i articles.

Paral·lelament, i constatant que el patrimoni tangible que havia generat aquesta espècie s’oblidaria o es perdria, decidí reunir objectes, estris o documents i d’altres mostres relacionades amb el llop i el seu entorn. A més, ho ha anat complementant amb elements didàctics creats per a una eventual museïtzació.

Fins ara té aplegades més de 2.000 referències d’inventari, però encara en continua reunint, i ha esdevingut, probablement, una de les col·leccions més importants d’Europa. Com a estudiós del Canis lupus, pensa que un cop hi hagi una mostra que reveli prou la seva realitat històrica, la perspectiva que en resulti pot ajudar a conèixer molt millor l’espècie, i no només referint-se al passat, sinó també per enfocar el futur.

1. Orígens i coneixement de l’espècie. Antecedents fòssils, cranis, pells, mapes de distribució, subespècies, diorames de comportament, depredació… Un primer bloc del Fons Etnogràfic Josep Maria Massip que descriu les característiques biològiques i ecològiques del llop.

2. Fons documental. Notícies antigues, recollides als arxius, i d’altres en diaris i revistes de cada època, ens proporcionen informacions objectives de l’antiga presència del llop.

3. Creences, oracions, supersticions, simbologia, rondalles, pors…. A través de gravats antics, estampes, revistes, objectes de culte, reculls orals… Josep Maria Massip reconstrueix una rica i diversa història antropològica de vides paral·leles.

 

El Fons Etnogràfic Josep Maria Massip ofereix un recull únic de les tres actituds que han envoltat la relació de l’espècie humana amb el llop: cohabitació, persecució i conservació.

1. Cohabitació. La presència de llops, humans i ramats compartint espais ha generat, al llarg de la història, tot tipus d’estris, actituds, tinença de gossos de protecció… “per guardar-se del llop” i possibilitar una cohabitació sempre singular i complexa.

2. Persecució. Compartir nínxol ecològic amb l’espècie humana ha causat al llop una llarga història de persecució i aniquilament. Paranys, mètodes d’emmetzinaments, caça institucionalitzada, llobaters, súties, carreranys… Multitud de mostres de l’enginy humà contra el llop que Josep Maria Massip ha recollit al seu Fons Etnogràfic.

3. Conservació. A la segona meitat del segle XX, un nou moviment conservacionista basat en els preceptes de la nova ciència de l’ecologia, capgirà la relació entre els humans i els llops. Félix Rodríguez de la Fuente fou un dels pioners d’una actitud que, a poc a poc, s’anà consolidant i ha permès el retorn del llop a Catalunya.

Ajuntament d'Olot
Diputació de Girona
Generalitat de Catalunya