David Cirici és escriptor i director d’agència de publicitat, Montse Frisach és periodista i crítica d’art i Ricard Mas és historiador de l’art i el comissari de l’exposició.
La publicitat gràfica “esclata” cap al 1860-70. Des d’aleshores i fins al 1910-1915, és desenvolupada de manera purament intuïtiva per artistes i il·lustradors. A Catalunya, per exemple, Apel·les Mestres, Ramon Casas, Gaietà Cornet, Xavier Nogués, Feliu Elias i fins i tot el jove Dalí. Amb les avantguardes apareix també la figura del “dinamitzador cultural”, gent com Marinetti o Breton, que publiquen manifestos i utilitzen eines de propaganda. Alguns artistes surrealistes filmaran anuncis, creadores com Dora Maar faran fotografia publicitària… Dalí dibuixa i protagonitza anuncis, Andy Warhol serà el seu millor alumne, i Jeff Koons seguidor i continuador de tots dos en l’art de la provocació publicitària. Un altre tema són els aparadors d’artista, aquí Dalí i Warhol també hi són, però per exemple, a Barcelona, Alexandre Cirici Pellicer, crític d’art i director d’una agència de publicitat, organitza campanyes d’aparadors dissenyats per joves artistes catalans, com Joan Josep Tharrats. D’altres artistes contemporanis com David Lynch o Keith Haring també han dissenyat publicitat. Els cartells del concurs dels “Cigarrillos París” són una excel·lent mostra d’aquest maridatge que allibera l’artista del seu únic intermediari davant el mercat: el galerista.
