A les pintures de Dolors Rusiñol Masramon sovint hi descobrim personatges en situacions d’aparent absurditat existencial, com els de les obres de Samuel Beckett o de Franz Kafka. En d’altres “situacions-plàstiques” els personatges que habiten a les seves pintures es mouen en escenaris contradictoris i les seves accions o representacions són més reals i quotidianes, però sempre dintre de realitats enganyoses. Allò que veiem és més un mirall que no pas una representació, o, per dir-ho d’una altra manera, són els personatges pintats els que ens observen, de reüll, amb una certa ironia.
