El 18 de gener de 1893, l’Ajuntament d’Olot va acordar la fundació del Museu Biblioteca d’Olot. Amb aquesta iniciativa, inèdita i pionera a l’àmbit local català, s’iniciava la història dels museus olotins.
El Museu Biblioteca d’Olot va obrir les portes l’any 1905, i ocupava tres sales del primer pis de l’Hospici. Seguint els conceptes museístics de l’època, es tractava d’una exposició de col·leccions d’objectes: a la primera sala, pintura, escultura, arqueologia i ciències naturals; a la segona, peces relacionades amb el vulcanisme; a la tercera, dibuixos de Joaquim Vayreda i una col·lecció de cartells. Els anys 1924-25, el Museu es va traslladar al segon pis de l’Hospici i es va reorganitzar en onze sales dedicades a personalitats olotines com Josep Clarà, Miquel Blay, Josep Gelabert, Josep Berga i Boix o Manuel Malagrida.
Amb la Guerra Civil, el Museu quedà tancat al públic i les seves sales foren utilitzades per guardar i protegir peces i col·leccions de particulars, que les dipositaren temporalment al Museu. Passada la Guerra, el Museu no tornà a obrir. No va ser fins l’any 1943 que es van poder tornar a exhibir algunes de les peces del fons, aquesta vegada al recentment inaugurat Museu d’Art Modern d’Olot, situat a la Torre Castanys. S’hi van exposar dibuixos, pintures i escultures d’artistes locals i forans com Joaquim Vayreda, Josep Berga i Boix, Enric Galwey, Miquel Blay, Josep Clarà, Ramon Amadeu o Ramon Casas.
Durant els anys posteriors, ja a partir de 1956, l’edifici de l’Hospici va ser recuperat com a nucli museístic: s’hi van instal·lar el Museu Pessebrístic (1956), el Museu Arqueològic Municipal (1962 – 1963), la Sala Miquel Blay (1966), la Sala Josep Clarà (1977) i la Sala Lluís Curós (1977).
El desembre de 1979, l’Ajuntament refundava el Patronat del Museu Biblioteca d’Olot i es consolidava així el projecte global que havia de cohesionar el patrimoni museístic olotí i crear un museu a l’edifici de l’Hospici que expliqués la història i la vida de la Garrotxa des de l’antiguitat fins als nostres dies.
Fotos: Servei d’Imatges de l’Arxiu Comarcal de la Garrotxa
