Exposicions

日本の陶器 CERÀMICA JAPONESA. Estiu Japó 86. Cooperativa Coure d’Olot
Lloc
Museu de la Garrotxa
Dates
Del 10 de febrer al 6 de maig de 2018
Horari

Feiners de 10 a 13 h i de 17 a 20 h
Dissabtes, diumenges i festius d’11 a 14 h i de 17 a 20 h
Dilluns tancat

Inauguració: Dissabte 10 de febrer, 12 h

日本の陶器 CERÀMICA JAPONESA. Estiu Japó 86. Cooperativa Coure d’Olot
日本の陶器 CERÀMICA JAPONESA. Estiu Japó 86. Cooperativa Coure d’Olot
日本の陶器 CERÀMICA JAPONESA. Estiu Japó 86. Cooperativa Coure d’Olot
日本の陶器 CERÀMICA JAPONESA. Estiu Japó 86. Cooperativa Coure d’Olot

Una oportunitat per veure la col·lecció més important de ceràmica japonesa contemporània de Catalunya, conservada al Museu de la Garrotxa. És el resultat d’una trobada amb diferents ceramistes japonesos l’estiu del 1986 a la Vall de Bianya. Va ser organitzada per la Cooperativa de Ceramistes Coure d’Olot i va suposar una gran sacsejada per la visió tradicional de fer ceràmica.

Exposició inclosa en els actes de celebració del 150è aniversari de l’establiment de les relacions diplomàtiques entre Japó i Espanya.

#ExpoJapó86

 

L’any 1986, la Cooperativa de Ceramistes Coure d’Olot va organitzar a la Vall de Bianya (la Garrotxa, Girona) una trobada amb diferents ceramistes japonesos. ESTIU JAPÓ 86, celebrat del 23 al 29 de juny, al mas la Coromina de Bianya, i amb 300 participants inscrits, va ser l’activitat més agosarada de la cooperativa. Un seminari internacional en què es va convidar set ceramistes japonesos de renom internacional: Mutsuo Yanagihara, Kimiyo Mishima, Satoru Hoshiro, Hiroaki Morino Taimei, Miyanaga Rikichi, Araki Takako i Rioji Koye.

Van ser encara no deu dies en què la visió tradicional del fet de fer ceràmica va experimentar una gran sacsejada, tant des del punt de vista formal com conceptual, i va marcar per sempre els ceramistes que hi van participar.

La trobada es va plantejar com un congrés centrat en la reflexió orient – occident, mogut per la voluntat d’actualitzar les tendències i els conceptes de la ceràmica d’autor.

Durant tota la setmana es va poder seguir l’elaboració i la cuita in situ de diverses obres dels ceramistes japonesos, que van mostrar les diferents tècniques de treball. Simultàniament, es van fer conferències, taules rodones, presentacions dels treballs dels ceramistes japonesos i també projeccions de pel·lícules i reportatges al voltant del món de la ceràmica i del Japó.

Al Museu Comarcal de la Garrotxa es va presentar l’exposició “Ceramistes dels Països Catalans”.

Tot i les grans diferències culturals, les jornades van ser un èxit i una experiència transformadora, tant per als ceramistes japonesos convidats com per a tots els participants.

Estiu Japó 86 va ser l’avançada dels festivals, que des de llavors es celebren periòdicament a Catalunya, Espanya, Portugal, França… Així mateix, va contribuir a la fundació de l’Associació de Ceramistes de Catalunya .

D’aquella experiència en va resultar un nombrós conjunt d’obres que es guarden i es conserven al Museu de la Garrotxa d’Olot. Els fons que s’exposaran són, amb tota seguretat, la col·lecció pública més important de Catalunya de ceràmica japonesa contemporània, i els seus autors són alguns dels ceramistes més reputats d’arreu del món.

Descarrega’t el catàleg de l’exposició “日本の陶器 Ceràmica japonesa. Estiu Japó 86. Cooperativa Coure d’Olot” (versió en català).

Descarrega’t el catàleg de l’exposició “日本の陶器 Ceràmica japonesa. Estiu Japó 86. Cooperativa Coure d’Olot” (versió en castellà).

 

Artistes exposats

Mutsuo Yanagihara (Kochi, 1934)

És una de les figures més destacades entre els artistes de Kyoto.

L’aplicació de motius abstractes de colors brillants a les formes de ceràmica amb característiques anatòmiques, de vegades sexualment explícites, és una combinació amb la qual va experimentar per primera vegada a la fi dels anys seixanta i principis dels setanta, i que ha estat una característica del seu treball durant els últims quinze anys.

Molt influït per les seves estades als Estats Units com a professor en diverses universitats, va exercir de professor a la Universitat d’Arts d’Osaka des de 1968.

 

Kimiyo Mishima (Osaka, 1932)

És una artista ceramista coneguda per crear versions hiperrealistes del que ella anomena “material imprescindible”, com diaris, còmics o caixes.

Mishima va començar la seva carrera artística com a pintora, fins al 1971, moment en què va començar a treballar la ceràmica.

La seva tècnica passa per la utilització de la serigrafia per imprimir sobre el fang imatges de diaris i de publicitat.

 

Satoru Hoshiro (Niigata, 1945)

Satoru Hoshiro es va graduar a la Universitat Ritsumeikan el 1971. El 1986 va experimentar un punt d’inflexió en la seva pràctica artística, quan una esllavissada de terra va destruir el seu estudi.  Després de quinze anys de treballar amb el fang, aquest accident va provocar un canvi radical en l’enfocament del seu treball.

Hoshino considera que la seva interacció amb l’argila és col·laborativa i no pas la d’imposar la seva voluntat sobre el material terrenal.

Del seu treball ens diu:”Em poso en diàleg amb l’argila a mesura que la sento des de mi, com un matalàs suau i flexible. Aquest diàleg es duu a terme a través d’una forma de llenguatge corporal: l’acció primitiva de prémer parts del meu cos (els meus dits) contra el cos de l’argila… No és una relació en què jo estic actiu i l’argila passiva, fins i tot si sóc el primer a parlar… El diàleg només es pot fer si empatitzo amb el material, ajustant-me al temps contingut en l’argila i als ritmes de la natura”.

 

Hiroaki Morino Tamei (Kyoto, 1934)

Hiroaki Morino treballa tant en la ceràmica funcional d’estil tradicional japonès com en escultures de major format, que en el seu cas són un fidel reflex de la seva formació, que va començar de la forma més clàssica, per passar més endavant a ser professor del Departament d’Art de la Universitat de Chicago.

El seu treball és conegut per l’habilitat de crear formes constantment elegants i atrevides que tant poden ser escultures com elements de ceràmica funcional.

 

Miyanaga Rikichi (Kyoto, 1935)

Pertany a la segona generació de Sōdeisha (moviment ceràmic japonès avantguardista i no funcional). Avui Miyanaga Rikichi és potser el darrer mestre viu d’aquest influent grup de ceràmica avantguardista japonesa que va estar actiu durant tota la segona meitat del segle XX. Fundada a Kyoto el 1948, Sōdeisha va intentar revolucionar la fabricació tradicional de ceràmica japonesa. En adoptar el llenguatge de l’expressionisme abstracte, els artistes de Sōdeisha van renunciar a la funcionalitat dels utensilis de ceràmica i van transformar la ceràmica dels objectes d’ús quotidià en objectes de valor estètic.

Inspirat en la seva joventut per aquesta ideologia, el ceramista de Kyoto nascut a la família Rikichi es va proposar, a la fi dels anys cinquanta, establir el seu estil artístic versàtil. Els objectes monumentals d’argila, creats immediatament després que Rikichi tornés dels Estats Units el 1961, són d’especial interès. Ens demostren l’experiment i l’exploració que el jove artista fa de l’avantguardisme americà amb el material argilós.

 

Araki Takako (Nishinomiya, 1921 – Hyogo, 2004)

Va estudiar escultura a Nova York a principis dels anys 60 i de tornada al Japó va obrir un forn a la seva casa de Nishinomiya.

Les seves obres de ceràmica negra i boles estampades amb serigrafia van obtenir elogis en el món de l’art contemporani i, el 1979, un treball de la seva “sèrie bíblica” va guanyar un premi a la cinquena exposició d’art ceràmic del Japó. Aquest premi va suposar un punt d’inflexió en la seva carrera com a ceramista. La Bíblia, que s’ha convertit en un dels seus motius preferits, s’utilitza simbòlicament per explorar temes relacionats amb el tema de l’existència humana.

 

Ryoji Koye  (Tokoname, 1938)

Està considerat un dels artistes més innovadors de la ceràmica japonesa.

Ha exposat internacionalment i ha participat en nombrosos tallers i conferències arreu del món.

Estiu Japó 86 va suposar per a ell una reafirmació personal i l’inici d’un canvi de percepció de la seva obra, va passar  a integrar-se en el grup dels ceramistes japonesos més reputats.

 

La Cooperativa COURE

A la segona meitat dels anys 70 coincideixen a la Garrotxa Joan Carrillo, Xavier Codina, Claudi Casanovas i Xavier Bulbena, tots ells artistes ceramistes que, com a amics, exposen a la Galeria Leonci Quera, inaugurada feia poc per Robert Manera i Pitu Creus sota el nom de Quatre amics ceramistes, germen del que l’any 1979 es constituiria com a Cooperativa COURE.

La Cooperativa COURE va néixer l’abril de 1979 i fou una experiència insòlita dins el món de les arts plàstiques, tant a Catalunya com a la resta de l’estat espanyol.

En un inici, la cooperativa estava formada per Joan Carrillo, Claudi Casanovas, Xavier Codina, Xavier Bulbena, Kim Montsalvatge, Albert Ruscalleda, Jaume Toldrà i Isabel Torquemada amb el seu marit Manel Galimany. Més endavant, entre el 1982 i el 1984, s’hi va afegir Àlex Terma i en varen sortir Xavier Codina i Xavier Bulbena.

L’objectiu de la unió de tots aquests ceramistes va ser la voluntat de difondre, en botigues i galeries d’art de forma autogestionada, la ceràmica  dels membres de la cooperativa i  d’altres autors afins i de propiciar l’intercanvi d’idees i d’experiències, no només entre els integrants del grup sinó també entre la resta de ceramistes catalans, espanyols i internacionals.

Van obrir un local al carrer dels Sastres número 12 d’Olot. Feia de  botiga, on venien les seves obres; de galeria de petit format, on invitaven periòdicament a exposar-hi a d’altres ceramistes, i de seu social del grup.

A partir de 1986, just després de  la trobada Estiu Japó 86, van començar a sorgir problemes econòmics i divergències dins el grup al voltant dels conceptes entre ceràmica utilitària o decorativa i  ceràmica artística.Àlex Terma i Claudi Casanovas deixen la cooperativa. Els altres cinc cooperativistes restants decideixen obrir la venda a la botiga de peces de  ceramistes de fora del grup. La Cooperativa COURE a través de la botiga segueix uns anys més com a plataforma de creació i de comercialització fins a l’any 2001, moment en què es dissol la cooperativa, tot i que la botiga continua com a negoci autònom.

Amb el temps podem dir que la cooperativa va assolir gran part dels seus objectius. Es va convertir en una veritable plataforma de promoció i de projecció dels treballs dels seus integrants. També va ser un espai d’intercanvi d’idees i d’experiències que anaren més enllà del grup i van arribar a altres ceramistes d’arreu de Catalunya i de l’estat espanyol.

Accessibilitat
  • Espai accessible de forma autònoma.
  • Els gossos d’assistència són benvinguts a la sala.
  • Hi ha elements amb lletra ampliada o ajuda òptica.
  • Les activitats complementàries compten amb interpretació a la llengua de signes.
Activitats
Ajuntament d'Olot
Diputació de Girona
Generalitat de Catalunya

En aquest lloc es fan servir cookies per oferir una experiència més personalitzada. Si continua navegant considerem que accepta el seu ús. Podeu obtenir més informació de les mateixes a la nostra Política de Cookies Més informació

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close