Exposicions

El Fluvià, tres comarques i un riu
Lloc
Sala Oberta
Dates
De l'11 de febrer al 21 de maig del 2017
Horari

Feiners de 10 a 13 h i de 17 a 20 h
Dissabtes, diumenges i festius d’11 a 14 h i de 17 a 20 h
Dilluns tancat

Inauguració: dissabte 11 de febrer de 2017, a les 12 h

El Fluvià, tres comarques i un riu
El Fluvià, tres comarques i un riu
El Fluvià, tres comarques i un riu

Una exposició itinerant que es podrà veure a Olot, Banyoles, l’Escala i la Vall d’en Bas que ens permetrà descobrir, viure i sentir el riu Fluvià.

Els rius esdevenen els cordons umbilicals de territoris vius. Contenen vida animal i vegetal, garanteixen la connectivitat ecològica entre espais allunyats, conformen paisatges singulars i de contrast, veuen créixer pobles i ciutats, ofereixen recursos naturals, són pòsit de memòria popular i de patrimoni històric, aporten qualitat  ambiental i benestar i, en definitiva, donen personalitat als territoris.

El Fluvià és un riu compartit per les comarques de la Garrotxa, del Pla de l’Estany i de l’Alt Empordà al llarg del seu recorregut vertiginós a la capçalera, del camí volcànic i encaixat al tram mitjà, i del seu pas més obert i sinuós  fins al mar. Normalment baixa calmós, però a vegades creix sobtadament al ritme capriciós i extrem de les pluges. Les inundacions han castigat severament el territori per on passa el Fluvià. El Fluvià atresora racons i  singularitats úniques que li confereixen un caràcter especial. El tram alt té una orientació poc habitual de sud a nord i ja de seguida es mou per una gran plana al·luvial.

És l’únic riu d’entitat a Catalunya sense embassaments, amb una capçalera que és un autèntic niu de tempestes; un recorregut que deixa al descobert l’enorme petjada del vulcanisme, que travessa diferents espais naturals protegits, que conté infinites mostres patrimonials de l’aprofitament hidràulic, que testimonia l’impacte de les
inundacions, etc.

L’exposició permet conèixer amb detall el Fluvià des de diferents punts de vista, explorant quins són els aspectes més singulars i la seva diversitat ecològica, paisatgística i cultural. El gruix de l’exposició se centra en unes projeccions audiovisuals sobre una gran maqueta 3D de la conca del Fluvià, i la complementen plafons informatius, fotografies antigues, testimonis de memòria local en format d’entrevista, una projecció a intervals (time-lapse) del paisatge i altre material expositiu.

Fotos: Jordi Zapata

Àmbits

1. Apunts geogràfics

El Fluvià, un riu i tres comarques. El Fluvià recorre pràcticament 100 quilòmetres. Neix a la Garrotxa, a les muntanyes de Falgars d’en Bas i en un inici té una orientació poc habitual, sud-nord, fins que gira cap a l’estal sector de la Canya a Olot, Després desfila mansament pel Pla de l’Estany i desemboca a l’Alt Empordà a la platja de Sant Pere Pescador, on hi ha la gola del Fluvià.

Al llarg del seu recorregut banya fins a un total de 29 municipis. Passegem una estona pel riu i així coneixem el recorregut del Fluvià.

 

2. Medi físic

L’activitat tectònica, el pendent, la mida del material que porta el riu i l’acció de l’aigua, del vent i de l’onatge influeixen en les formes del riu i la vall, en com es mou fins a arribar a la desembocadura, on forma un delta dominat per l’acció de les onades.

En episodis de llevantada, però, pot entrar aigua marina pel fons de la llera fins a cinc quilòmetres terra endins, i pot tenir un comportament d’estuari.

El riu Fluvià es divideix en quatre trams: un tram alt, de la vall d’en Bas a Sant Jaume de Llierca; un tram mitjà alt fins a Esponellà; un tram mitjà baix fins a Sant Miquel de Fluvià i un tram baix fins a la desembocadura.

 

3. Medi natural i paisatge

La conca del Fluvià acull un patrimoni natural i una biodiversitat excepcionals. Hi ha figures de màxima protecció dels valors ecològics, culturals i paisatgístics del territori, com són el Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa i el Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà.

 

4. Usos i patrimoni cultural

El Fluvià ha fet bategar el territori des de temps immemorials. El desenvolupament de pobles ,ciutats està intrínsecament vinculat al riu. Al llarg de la història s’han succeït diferents poblaments, formes de vida i cultures que han deixat empremta en el territori i una forta influència en el paisatge.

 

5. Meteorologia, inundacions i canvi climàtic

Els relleus, la proximitat al mar i la continentalitat fan que el clima de la conca del Fluvià sigui molt divers, de tipus mediterrani.

A prop del mar, el clima litoral; a l’interior, el clima prelitoral nord, i a la capçalera, que és més freda i humida, el clima prepirinenc.

Crèdits

Direcció:

Montserrat Mallol – Museus d’Olot

Lluís Figueras – Museu Darder de Banyoles

Lurdes Boix – Museu de l’Anxova i la Sal de l’Escala

 

Comissariat:

Carles Bayés

 

Coordinació tècnica:

Jordi Zapata i Xevi Roura – Museus d’Olot

Georgina Gratacós – Museu Darder de Banyoles

Mariona Font – Museu de l’Anxova i la Sal de l’Escala

 

Disseny espai expositiu:

Espai Androna

 

Disseny gràfic:

Enserio

 

Maqueta:

3dtecnics

 

Mapping:

Nor-b

 

Muntatge:

Brigada Municipal, LLB Fusters i personal dels Museus d’Olot

 

Educació:

Serveis Pedagògics dels Museus d’Olot

Altrart. Associació d’Artteràpia a Olot

Becom. Disseny d’espais efímers

 

Assessorament lingüístic:

SC d’Olot – La Garrotxa. Consorci per a la Normalització Lingüística

 

Els Museus d’Olot, el Museu Darder de Banyoles i el Museu de l’Anxova i la Sal de l’Escala volen expressar el seu agraïment a totes les persones, institucions i entitats que han col·laborat en aquesta exposició:

ACUGA (Aules de Difusió Cultural de la Garrotxa), Agència Catalana de l’Aigua, Ajuntament d’Argelaguer, Ajuntament de la Vall de Bianya, Ajuntament de la Vall d’en Bas – Can Trona. Centre de Cultura i Natura, Altrart. Associació d’Artteràpia a Olot, Agrupació Naturalista i Ecologista de la Garrotxa, Centre de Dia de salut mental d’Olot, Col·lectiu de dones de Càritas Garrotxa, Consorci SIGMA, Esplai diari Garbuix, Carles Feo i Quer, Fundiciones Olotenses, IAEDEN – Salvem l’Empordà, ICHN. Institució Catalana d’Història Natural,LIMNOS. Associació de Defensa del Patrimoni Natural del Pla de l’Estany, Observatori del Paisatge de Catalunya, ONCE-Garrotxa, Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa, Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà, PEHOC (Patronat d’Estudis Històrics d’Olot i Comarca), Servei Meteorològic de Catalunya, Joan Anton Abellan, Albert Albertí, Joan Altés, Laura Anglada, Llorens Anglada, Josep Bruguera i Rosés, Miquel Campos, Francesc Canalies, Joan Carreres, Sergi Corral, Josep Maria Dacosta, Quim Domene, Enric Domènech, Josep Espigulé, Domingo Gamito i Font, Jordi Grau, Joan Malé i Ros, Josep Mª Mallarach, Francesc Mauri, Domènec Moli, Joan Montserrat, Jordi Montaner (Geoservei), Francesc Muntada,Maria Negre (Canal 10), Xavier Oliver, David Pavón, Laura Puigbert, Joaquim Puigdevall, Carles Pujol, Anna Ribas,Marisa Roig, Joan Roure, Èrika Serna (Arxiu Comarcal de l’Alt Empordà), Jordi Sidera (Discovering Fluvià), Joan Solà (Geoservei), Xavier Soler i Josep Vilar.

Activitats
Ajuntament d'Olot
Diputació de Girona
Generalitat de Catalunya

En aquest lloc es fan servir cookies per oferir una experiència més personalitzada. Si continua navegant considerem que accepta el seu ús. Podeu obtenir més informació de les mateixes a la nostra Política de Cookies Més informació

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close