Exposicions

La Família Jaume d’Olot. És la guerra!
Lloc
Sala Oberta
Dates
Del 13 de març al 23 de maig
Horari

Inauguració: dissabte 13 de març, 12 h

Més informació al 972 27 11 66.

La Família Jaume d'Olot. És la guerra!
La Família Jaume d'Olot. És la guerra!
La Família Jaume d'Olot. És la guerra!
La Família Jaume d'Olot. És la guerra!
La Família Jaume d'Olot. És la guerra!
La Família Jaume d'Olot. És la guerra!
La Família Jaume d'Olot. És la guerra!
La Família Jaume d'Olot. És la guerra!
La Família Jaume d'Olot. És la guerra!

Entrada gratuïta

Ho organitzen: Arxiu Comarcal de la Garrotxa i Museus d’Olot

A través de fotografies i documentació personal (cartes, dietaris, documents, etc.) coneixerem la vida dels set membres d’una família olotina a la vegada que farem un recorregut pel període històric que abasta l’abans, el durant i el després de la Guerra Civil.

La família Jaume provenia d’Igualada. L’any 1889, Francesc Jaume Claramunt, “mozo de café”, es va traslladar de la capital de l’Anoia a Olot amb tota la seva família: la seva esposa, l’olotina Ramona Coll Pellicer, els tres fills d’aquest matrimoni i quatre fills que Ramona Coll havia tingut a Igualada amb el seu primer marit, Jaume Mestres Mus.

Francesc Jaume Coll va arribar a Olot pocs mesos després d’haver nascut a Igualada, l’any 1889. Era conegut com a Paco Mestres pel cognom del primer marit de la seva mare. Es va casar l’any 1914 amb l’olotina Faustina Asperó i van tenir cinc fills: Ramon (1915), Vicenç (1916), Joan (1918), Palmira (1920) i Estanislau (1924). Va treballar com a pintor d’imatges religioses i va compaginar aquesta feina amb la de fotògraf. Catalanista i republicà, va ser vicepresident de l’Ateneu Obrer d’Olot. Va morir l’any 1952.

El primer fill de Francesc Jaume, Ramon, va néixer a Olot l’any 1915. Als 14 anys va deixar els estudis i el 1930 va començar a treballar a una botiga de mobles del carrer de l’Hospici. Aficionat al ball i al teatre, va freqüentar primer el Casal Marià, però aviat es va decantar per la vida social del Centre Obrer i d’altres cercles afins al republicanisme. L’any 1934 va ingressar a les Joventuts Republicanes d’Olot, en la formació teatral de les quals va interpretar diverses obres que es representaven al Centre Republicà d’Olot i en els diferents centres republicans de la comarca. Ramon Jaume es va incorporar a files el maig de 1937. Va ser destinat a la 139 Brigada Mixta, una unitat de reserva emplaçada a Andalusia. Va romandre en diferents llocs de la província de Jaén i, més tard, sis mesos a les trinxeres del front cordovès. El març de 1938 va ser enviat al front d’Aragó per ajudar a contenir l’ofensiva enemiga i reforçar la defensa de Casp. La seva última comunicació data del 24 de març. Després, el silenci.

El segon fill, Vicenç, va néixer a Olot l’any 1916. Va formar part de la primera promoció d’alumnes de l’Institut de Segon Ensenyament d’Olot, el curs 1932-1933. En aquest centre va ser membre del Casal de l’Estudiant i de la redacció del periòdic Esforç, i va guanyar algun concurs literari. L’any 1935 va ingressar a l’Escola Normal de Girona, on va estudiar Magisteri durant un curs. Vicenç va ser l’intel·lectual de la família: humanista, mestre de vocació, aficionat al cinema i a la lectura i bon dibuixant. L’agost de 1937 va ser destinat a la companyia de ràdio del grup de transmissions de l’Exèrcit del Centre entre Cerceda i altres pobles de la serra de Guadarrama, amb algunes estades a Madrid. Va participar en l’ofensiva de l’Alto Tajuña, a La Alcarria. Va emmalaltir l’agost de 1938 i va morir a l’Hospital El Goloso, a El Escorial, el 4 d’octubre.

El tercer fill, Joan, va néixer a Olot l’any 1918. Treballava de manyà en un taller de la ciutat. Era el germà més polititzat, i va ser president de les Joventuts d’Esquerra Republicana d’Olot des del juny de 1937 i delegat polític durant el temps d’instrucció. Tenia la ploma fàcil per a la proclama política i un dels seus articles per a un periòdic mural al front d’Extremadura li valgué una setmana de permís. Després d’unes setmanes d’instrucció al Collell, el mes de febrer de 1938 Joan Jaume va ser destinat a la 125 Brigada Mixta, en una unitat de metralladores. Va estar molt sovint en primera línia de foc, primer en la defensa de les posicions valencianes (campanyes d’Aragó i Llevant) i, més tard, a partir del mes d’agost, al front d’Extremadura. Aquí va participar en la crua batalla de Valsequillo, on va ser ferit al cap el gener de 1939. Va morir a l’hospital d’Almodóvar del Campo (Ciudad Real) el 12 de febrer de 1939.

Palmira, l’única filla, va néixer a Olot l’any 1920. Treballava com a modista al domicili familiar. Casada amb el pintor Xavier Viñolas l’any 1944, va morir a causa de les complicacions derivades del part del seu únic fill un any més tard.

Estanislau, el fill petit va néixer a Olot l’any 1924. De jove va treballar d’administratiu en una empresa local. L’any 1955, un cop casat amb Anna Pujol, va muntar una llibreria i papereria als baixos del seu domicili, al carrer de Francesc Monsalvatje. Durant la postguerra va ser actor aficionat i va representar diverses obres de teatre al Centre Catòlic i a l’Orfeó Popular Olotí. A més, va ser cantaire i membre de l’esbart dansaire d’aquesta darrera entitat, i va formar part de la colla sardanista del Centre Catòlic. Va morir a Olot l’any 1992.

Aquesta exposició és fruit d’un treball d’investigació que ha portat a terme l’Arxiu Comarcal de la Garrotxa gràcies a la donació de la documentació textual i gràfica que va fer Ester Jaume, neta del fotògraf.

 

Ajuntament d'Olot
Diputació de Girona
Generalitat de Catalunya

En aquest lloc es fan servir cookies per oferir una experiència més personalitzada. Si continua navegant considerem que accepta el seu ús. Podeu obtenir més informació de les mateixes a la nostra Política de Cookies Més informació

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close