Exposicions

Masó: interiors
Lloc
Sala Oberta
Dates
Del 3 de juny al 15 d'agost de 2017
Horari

Feiners de 10 a 13 h i de 17 a 20 h
Dissabtes, diumenges i festius d’11 a 14 h i de 17 a 20 h
Dilluns tancat

Inauguració: dissabte 3 de juny, a les 12 h

Masó: interiors

L’exposició inclou més de 260 obres que permeten descobrir els interiors de nou edificis de Masó a Girona, Sant Feliu de Guíxols, Olot, Torroella de Montgrí i l’Estartit, localitats on es podrà veure l’exposició entre 2016 i 2018.

Amb motiu de l’exposició s’ha publicat un catàleg amb textos del comissari, Jordi Falgàs, Sílvia Alemany i Mariona Seguranyes.

L’exposició “Masó: interiors”, coincideix amb el desè aniversari de la celebració de l’Any Masó i de la creació de la Fundació Rafael Masó, l’any 2006. Passada una dècada, la Fundació ha cregut oportú organitzar una exposició que donés una visió panoràmica i alhora nova de l’obra de Rafael Masó (1880-1935). A més, també s’ha volgut reivindicar la presència del llegat de l’arquitecte arreu de les comarques de Girona, per això l’exposició és un projecte conjunt de la Fundació i el Museu d’Història de Girona amb el Museu d’Història de Sant Feliu de Guíxols, el Museu de la Garrotxa d’Olot i el Museu de la Mediterrània de Torroella de Montgrí, on es podrà veure la mostra després de Girona.

La mostra, que ha estat comissariada per Jordi Falgàs, director de la Fundació Rafael Masó, parteix del fet que un dels aspectes més innovadors però poc estudiats de l’obra arquitectònica de Masó és el seu concepte de disseny i decoració de la llar, que personifica els valors del Noucentisme i de l’interior modern, tal com s’havia definit en el moviment Arts & Crafts a Anglaterra i Escòcia, i en l’arquitectura alemanya i austríaca dels Werkstätten. “Ho comprendries millor si tinguessis a les mans aquelles revistes angleses i alemanyes que jo tinc”, deia Masó a la seva futura esposa el 1910. L’arquitecte estava al corrent del que passava en arquitectura i decoració d’interiors al centre i nord d’Europa, on es van desenvolupar tendències en què predominaven la geometria, la simplicitat i la transparència no exempts de sofisticació i refinament. Cent anys després, l’exposició permet veure el paper de Masó a l’hora d’introduir i adaptar determinats corrents estètics, arquitectònics i decoratius europeus a Catalunya, i també diferents aspectes de la nostra societat i cultura durant les primeres dècades del segle XX.

Àmbits

1. Introducció
Una ullada a diverses publicacions de l’època que Masó llegia permet veure com l’arquitecte estava perfectament informat sobre el que es feia i debatia en arquitectura i decoració d’interiors arreu d’Europa, i com això també es reflectia en els articles de la “Pàgina artística” de La Veu de Catalunya. Destaquen especialment les revistes angleses i alemanyes que provenen de la seva pròpia biblioteca, en les quals va descobrir tot allò que va visitar personalment durant el seu viatge de noces a Alemanya, l’any 1912. També mereix especial atenció L’Almanach dels Noucentistes (1911), la publicació promoguda per Eugeni d’Ors per presentar i celebrar el moviment noucentista, en què Masó apareix precisament amb el poema “De la llar”.

2. Casa Quintana, Torroella de Montgrí, 1907-08
Per encàrrec de Pompeu de Quintana, el jove arquitecte li va remodelar una part del casal, especialment el menjador i la sala d’estar. De tot el conjunt destaca el llum del menjador, l’escalfapanxes de la saleta i el banc penja-robes del rebedor.

3. Casa Masó, Girona, 1909-1919
Dibuixos, plànols i fotografies antigues i actuals permeten veure el procés de remodelació i disseny que Masó va dur a terme per transformar la seva casa natal. En la primera fase del projecte, entre 1909 i 1912, va intervenir en els interiors i va concebre nombrosos objectes decoratius per a la casa dels seus pares, al primer i segon pisos, i per a les estances de la que havia de ser la seva, al tercer. La segona fase, entre 1918 i 1919, es va fer quan el seu germà Santiago va afegir un nou cos al conjunt de l’edifici. L’exposició permet veure nombroses obres que normalment no estan exposades i parts de la casa que no estan obertes al públic.

4. Apartament Masó Bru, Girona, 1912-21
Per a la seva residència familiar, en un segon pis a la carretera de Santa Eugènia, Masó va poder dur a terme un dels interiors més representatius de les seves idees de decoració de la llar. Malgrat que l’apartament es va cremar al final de la Guerra Civil, s’han conservat els mobles del menjador, els del seu dormitori i els de la saleta, tots ells excel·lents exemples de la modernitat que Masó va aportar al disseny del mobiliari. En aquests mobles s’hi pot veure com va adaptar els dissenys del mobiliari Arts & Crafts que havia vist a les revistes angleses a un estil personal.

5. Casa Masramon, Olot, 1913-14
La casa que va fer per a l’advocat Josep M. Masramon als afores d’Olot és una de les obres mestres de Masó, i en les estances hi va poder reflectir gran part de les seves idees sobre interiorisme. Va donar especial importància a la modulació de la llum natural, el color i les textures, per crear una sensació de continuïtat entre els diferents espais, i entre aquests i l’exterior, gràcies a nombrosos vitralls i a la utilització de ceràmica vidriada. A la Casa Masramon, Masó va convertir la corba de l’arc d’inflexió, molt obert, en un dels trets distintius de la seva arquitectura, i també dels seus interiors, i a partir d’aquí el veurem amb profusió a les seves cases.

6. Casa Ensesa, Girona, 1913-15
L’ampliació i reforma de la casa de Josep Ensesa i les oficines de la seva farinera, La Montserrat, van donar l’oportunitat a Masó de fer un dels seus millors interiors noucentistes a Girona. La casa (actual Escola Municipal de Música) es conserva, però molt alterada. Per sort es van conservar bona part dels magnífics vitralls, dels quals aquí se n’exposen alguns després d’haver-los restaurat. La campaneta, una de les icones florals predilectes de Masó, és l’element decoratiu que es repetia per tota la casa, integrada en la geometria que dominava el disseny de portes, finestres i mobles.

7. Casa Casas, Sant Feliu de Guíxols, 1914-16
A la casa per a l’industrial Joan Casas als afores de Sant Feliu, sobre la platja de Sant Pol, Masó hi va fer novament uns interiors dominats per la ceràmica vidriada i els vitralls. La seva voluntat era crear una escenografia per a un prohom de la ciutat, ja vell, que volia mostrar-se alhora modern i aferrat a la tradició. Malauradament Masó no va poder fer el mobiliari que havia previst, però els seus dibuixos mostren com s’havia imaginat l’interior de diferents cambres d’aquesta gran residència.

8. Casa Salieti, L’Estartit, 1918
La Casa Salieti va ser un encàrrec de dos fills de l’industrial gironí Joan Salieti, i per tant, va ser projectat com un edifici dividit per la meitat, de nord a sud, ja que sota el mateix teulat aixopluga dos habitatges unifamiliars que inicialment eren totalment simètrics, un a la meitat est i l’altre a l’oest, amb la façana de cara al mar, a migdia. Els dibuixos de les plantes mostren com la distribució de les diferents estances responia al sentit pràctic, la comoditat i el tipus de vida que podia dur una família d’estiuejants de l’època, quan aquest costum era una novetat associada de per si amb la modernitat.

9. Casa Carles (“lo Mirador”), Torroella de Montgrí, 1929-32
La reforma de l’antiga Casa Carles, propietat de Joaquim de Robert, va ser integral i va afectar considerablement l’aspecte exterior, les distribucions i espais interiors, i els jardins, de forma que el que fins aleshores era una casa gran, amb Masó va adquirir l’aspecte de palau medieval que encara conserva. El pati interior, amb l’escala i obertures actuals, és gairebé tot una creació de Masó, que aquí va demostrar el seu coneixement de l’ornamentació gòtica de la pedra i la fusta, així com la seva teoria sobre la reconstrucció de les restes d’edificis medievals.

10. Palau Solterra, Torroella de Montgrí, 1930-32
El Palau Solterra havia estat reformat íntegrament per Joan Martorell a finals del segle XIX. Per tant, quan Robert de Robert el va heretar del seu pare, Masó només hi va fer una intervenció parcial. D’una banda, volia reforçar l’aire gòtic del Palau cobrint la petita terrassa que dóna a la façana amb una galeria d’arcs, però finalment només hi va fer unes jardineres de pedra. I pel que fa al pati interior, el va engrandir i s’hi va instal·lar un brollador en forma de gran copa envoltat de bancs de pedra i jardineres, que li donava l’aire de jardí clos.

 

Crèdits

Comissariat
Jordi Falgàs, director de la Fundació Rafael Masó

Reproduccions fotogràfiques
Jordi Puig

Producció
Fundació Rafael Masó, Museu d’Història de Girona, Museu d’Història de Sant Feliu de Guíxols, Museu de la Garrotxa d’Olot i Museu de la Mediterrània de Torroella de Montgrí

Amb el suport de
Ajuntament de Girona, Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols, Ajuntament d’Olot, Ajuntament de Torroella de Montgrí – l’Estartit, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Diputació de Girona, Institut Ramon Muntaner, Fundació Vila Casas i el celler Vinyes dels Aspres

Activitats
Ajuntament d'Olot
Diputació de Girona
Generalitat de Catalunya