Exposició

El 1930, el pintor i crític ocasional Josep Pujol escrivia al setmanari Acció Ciutadana que als joves pintors olotins els hi calia “una petita revolució”. Considerava que havien de trencar el camí encetat per Joaquim Vayreda, ja que la majoria l’imitaven però sense la força i sensibilitat del mestre. Aquesta “petita revolució” hauria seguit el seu curs, si no fos perquè el 1939 la rebel·lió militar va estroncar-ho tot. Ja és prou sabut: la Guerra Civil suposà violència, destrucció i exili. També en el camp cultural. A la represa, els universos formals de Joaquim Vayreda i Josep Clarà (olotí també i màxim referent de l’escultura noucentista) encara determinaven el marc de l’art ben considerat, el de prestigi, però hi va haver un grup d’artistes locals que va decidir sortir-se’n. Ho van fer utilitzant principalment dues estratègies: l’ampliació del repertori iconogràfic (amb l’objectiu premeditat d’allunyar-se de la placidesa i les estampes bucòliques dominants les sales d’art) i l’apropiació dels llenguatges formals de la modernitat que en aquell moment tenien més a l’abast, com l’expressionisme, l’abstracció o l’onirisme… i tot plegat, sempre, amb un ull posat a la ciutat més desitjada, París.

VÍDEO DE L’EXPOSICIÓ

ACTIVITATS COMPLEMENTÀRIES

VISITES GUIADES
A càrrec de Miquel Àngel Codes, comissari de l’exposició
– Dissabte 28 d’octubre, 12 h
– Dissabte 18 de novembre, 12 h

Entrada gratuïta

JORNADA: Sabatina al museu. Tot el que sempre has volgut saber de l’art català dels anys 50 i 60
Dissabte 25 de novembre

PROGRAMA:
10 h. Fora de Barcelona: les traces de modernitat a Girona, Tarragona i Lleida. Amb Eva Vázquez, Assumpta Rosés i Esther Solé.
12 h. Fora del franquisme: París, l’art i les idees, els llocs comuns. Amb Albert Mercadé i Àlex Mitrani.
17 h. Fora de l’obra: Cirici, Teixidor i Santos Torroella, els crítics que escruten. Amb Narcís Selles i Ricard Mas.