La punyalada, de Marian Vayreda, és una de les novel·les fonamentals de la literatura catalana. Va aparèixer en fascicles al llarg de l’any 1903 i fou publicada en volum independent el 1904, de manera pòstuma. Atès que l’autor no va poder-ne controlar l’edició i que, en successives reedicions, hi van intervenir editors de criteris lingüístics diferents, el text que s’ha llegit durant un segle presentava nombroses errades i diversos problemes d’edició. La doctora Antònia Tayadella, de la universitat de Barcelona, ha estudiat a fons els manuscrits de la novel·la i n’ha preparat un text que es pot considerar, per primer cop, definitiu. Edicions Proa el presentà als seus lectors dins la prestigiosa col·lecció “A tot vent”, cent anys després de la primera edició.

La punyalada ens mena a la destrucció de l’individu en el marc històric del bandolerisme que va seguir les guerres carlines. el narrador hi conjuga un magnífic desplegament de recursos narratius i un aclolorit i precís sentit de la llengua. En l’ànima de la novel·la hi viuen el seu particular triangle d’amor i de mort tres personatges inoblidables: Albert Bardals, Ivo i Coralí.